clamán al sel una claró y un rayo,
un rayo de llum y un cop de ven del nord
que esbargire les bromes y lo silensio
que me clou y me té arraulit a la foscó.
un rayo de llum y un cop de ven del nord
que esbargire les bromes y lo silensio
que me clou y me té arraulit a la foscó.
Ni als blaus del sel a l’alba matinera
puc obrí les finestres de lleván.
La densa fosca de la nit m’envolte
y los negres corbs jocats al meu capsal
vetllen malsóns persistentes angúnies.
puc obrí les finestres de lleván.
La densa fosca de la nit m’envolte
y los negres corbs jocats al meu capsal
vetllen malsóns persistentes angúnies.
Ni lo crit desesperat de la matinada
ni lo puñ irat desafián al sel,
me’n lliuren de la boira y del presagi
de les ales d’un corb que aixeque'l vol
Y se perd entre les bromes y los misteris.
ni lo puñ irat desafián al sel,
me’n lliuren de la boira y del presagi
de les ales d’un corb que aixeque'l vol
Y se perd entre les bromes y los misteris.
https://www.ivoox.com/desideri-lombarte-llarga-nit-audios-mp3_rf_339252_1.html
http://www.basar.cat/2009/11/04/desideri-lombarte-·-llarga-nit/
Tots sabem que les Terres de l’Ebre no serien el mateix sense la suma de les comarques germanes que es toquen els dits al Tossal del Rei. I per entendre-ho, només cal que encarem la nostra vista al riu Matarranya i escoltem les seues veus literàries: de ben segur que n’hi haurà una que ens sonarà ben forta, la del Desiderio Lombarte i Arrufat.
Per tal que les paraules del pena-rogí ressonen més enllà del riu, de les muntanyes, i dels llibres, hem agafat un poema que apareix en l’antologia Ataüllar el món des del Molinar, que Hèctor Moret i Artur Quintana van saber espigolar amb una traça amorosida que es difícil d’igualar, i n’hem fet un podcast.
La música que acompanya les paraules és la peça Vision, de l’àlbum The Last Wanderer de Nerious.
