Mils d'amorets

Claró de nit estrellada,
claró de sol matiné,
claró de la lluna clara,
claró de dolsa mirada.
De tanta claró no te vech.

Dolsó de mel de romé,
dolsó de mel de timó,
de tanta dolsó que tens,
dolsó de tanta doló,
dolsó de la teua veu.

Coló de roijes sireres,
coló de verda mansana,
coló de fulla dorada,
coloret de pell de préssec.
Coló de la teua cara.

Alegría d’está en tú,
alegría de trobat
cuan tornes si ten vas lluñ,
alegría d'está juns.
Alegría de besat.

Amoret, mils d'amorets:
amoret de fines mans,
amoret dels catorse añs.
Amoret, amoret meu,
amoret, cuán tornarás?

La bugada, bugadera

La bugada, bugadera,     / roba, colada /
s'aclarix als tolls del riu.
Díes de claró d'estiu
y rosada matinera
dels matins de primavera.

Blanca la roba que llaves,
randes o bordats y flos,
mocadorets plens de plos
dels amorets que ploraves,
y blaus de floretes blaves.

Damún de tu hi ficaría
tanta mel y tanta sera
com fan a la primavera
mil abelles. Y diría:
"Si vas al toll, bugadera,
dismu y t'acompañaría".

http://dcvb.iec.cat/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b2fp718.gif

http://dcvb.iec.cat/results.asp?word=bugada

Bugada :

Etimología: una forma galo-románica būcāta, derivada del gálico būkon, cfr. H. Kuen, Festschrift Wechssler, 337-341.

Llarga nit a les espesses boires

Llarga nit a les espesses boires

clamán al sel una claró y un rayo,
un rayo de llum y un cop de ven del nord
que esbargire les bromes y lo silensio
que me clou y me té arraulit a la foscó.

Ni als blaus del sel a l’alba matinera
puc obrí les finestres de lleván.
La densa fosca de la nit m’envolte
y los negres corbs jocats al meu capsal
vetllen malsóns persistentes angúnies.

Ni lo crit desesperat de la matinada
ni lo puñ irat desafián al sel,
me’n lliuren de la boira y del presagi
de les ales d’un corb que aixeque'l vol
Y se perd entre les bromes y los misteris.

https://www.ivoox.com/desideri-lombarte-llarga-nit-audios-mp3_rf_339252_1.html

http://www.basar.cat/2009/11/04/desideri-lombarte-·-llarga-nit/

Tots sabem que les Terres de l’Ebre no serien el mateix sense la suma de les comarques germanes que es toquen els dits al Tossal del Rei. I per entendre-ho, només cal que encarem la nostra vista al riu Matarranya i escoltem les seues veus literàries: de ben segur que n’hi haurà una que ens sonarà ben forta, la del Desiderio Lombarte i Arrufat.

Per tal que les paraules del pena-rogí ressonen més enllà del riu, de les muntanyes, i dels llibres, hem agafat un poema que apareix en l’antologia Ataüllar el món des del Molinar, que Hèctor Moret i Artur Quintana van saber espigolar amb una traça amorosida que es difícil d’igualar, i n’hem fet un podcast.

La música que acompanya les paraules és la peça Vision, de l’àlbum The Last Wanderer de Nerious.