un vintising de giné;
y un fred fee que pelave,
gelá, gelave de ven.
Al mars llaurada y cavada,
mes ya no podía fe.
Mantornadeta com cal
y tot lo que es menesté:
esbordada, ensofatada,
desullada, que convé.
Pa San Cristófol estaves
mes cuidada que un vergé.
A l'agost ya't maduraven
alguns grans dels raimets.
Va ploure, com sempre plou,
per a les festes d'Herbés.
Quina raimada, pare,
bona cullita tindrem.
Si no ve una pedregada
no mos faltará lo vinet.
Santa Bárbara cuan trone!,
San Roc lo del baconet!,
que ya trone a la Cogulla,
y quin brogit que se sen
de ven y de pedra aspriva.
Quins trons, per l'amor de Déu!
Davall les pampes de viña
tremolen los raimets.
Y pedra damún les viñes
y pedra pels amelés.
Grans de raím per en terra;
la viña feta malbé.
Treballadós de la viña,
anguañ ya no bremarem,
ni beurem vi de la bota.
Tan bo que es lo vi, redéu!
