Ara voldía

Ara voldría
torná als vin añs
y te portaría
pels meus bancals.

Als meus bancals
y al barranquet,
al jas de l'herba    /jaç/
del ribasset.

A l'herba verda
ya no ñan ortigues,
que una per una
les hay cullides.

Ya no ñan ortigues
ni panicals
com aquell día
que't vas punchá.

Tot es fenás
y herbes fresquetes,
y flos minudes;
les violetes.

Vull un trosset de tiarra

http://www.cancioneros.com/nc/8529/0/vull-un-trosset-de-terra-desideri-lombarte-daniel-sese


Manen les ordenanses y los mes vells
costums del nostre territori, que tenim
cadaú un tros de tiarra per a viure,
cadaú un tros de terra cuan morim.

Yo que hay tingut la meua tiarra en vida,
que no men falto per a después de mort.
Guardéumela davall d'una olivera
o be davall del ribasset del hort.

En tres passes de llarg y tres pams d'ample,
tres vares de fondária, ya'n ting prou;
que sigue terra fina, sense pedres,
ben repartida damún del meu cos.

Si tos convé de plantay algún albre,
que sigue pressegué, siré o prunera.
Y del meu cos colgat y consumit
voreu com farán flos per primavera.

Y quins préssecs més grocs madurarán,
Y qué roijes si farán les sireres,
Y les prunes, quines prunes ñaurán!
Que cuan madurarán se farán negres.

No tingueu aprensió, que sirán bones;
la terra purifique y tot u cou. /ho escou/
Y si ni vach doná bons fruits en vida,
per qué no'ls puc doná después de mort?

http://www.cancioneros.com/ct/51/0/turnez-i-sese