Ara voldría
torná als vin añs
y te portaría
pels meus bancals.
Als meus bancals
y al barranquet,
al jas de l'herba /jaç/
del ribasset.
A l'herba verda
ya no ñan ortigues,
que una per una
les hay cullides.
Ya no ñan ortigues
ni panicals
com aquell día
que't vas punchá.
Tot es fenás
y herbes fresquetes,
y flos minudes;
les violetes.
