Esparvé

Talle l'aire en les ales escampades
y fa un cabdell de núgols pel sel blau,
y fa un revol pel sel volán suau,
y un remolí de plomes pentinades.

La garbinada tíbia, les vesprades,
l'eixeque com si fore de papé,
y en les ales esteses, desplegades,
passe los núgols volán un esparvé.

Esparvé d'ales fines yo vull sé
y fé cabdells de núgols de cotó
y d'allá dal del sel mes cla y seré,

mirá la terra roija y la verdó
dels singles y barrangs del meu racó,
volán com l'esparvé.

Etim.: del germánic sparwari

Épervier_Europe

Ara vindrá

Ara vindrà un bon tems dols y suau,
no fará ni mol fret ni gran caló.
Cuatre núgols blanquets y un sel mol blau
y no bufará ven de cap cantó.

No me torbarán la calma estrañes veus,
ni me distraurán converses y cansóns.
Caminaré pausat, com antic déu
camins amples, trescats, sense estretóns.

Alenaré l'airet de la vesprada
per uns espais de blat madú bordats,
caña roja y espiga mol granada.

No faré aná la fals pel groc dels blats
ni esperaré si mou la garbinada,
ni aniré a pasturá més bous al prat.